Can Marly fou una antiga casa d’estiueig aixecada durant la segona dècada del segle XX. Propietat de Joan Marly Déu, també és coneguda popularment com la Residència. La construcció consta de planta baixa i dos pisos, amb les cobertes de teula vidrada decorada. L’estètica general és plenament noucentista, amb la façana principal precedida d’un porxo i decorada amb esgrafiats. La casa senyorial es troba envoltada d’un destacat i frondós jardí.

L’edifici alberga una llarga història de fets i esdeveniments. Partint d’un inici familiar esplendorós, passant pel conflicte de la Guerra Civil, on l’any 1936 es va requisar l’edifici per la CNT-FAI i als anys 1937-1939, conforme avançava el conflicte bèl·lic, Can Marly va ser centre d’acollida de la colònia infantil d’ideari anarquista Ascaso-Durruti. Amb l’arribada de les tropes nacionals a Llançà, l’edifici va ser ocupat per els militars una temporada. Posteriorment, l’any 1940-1941, es va retornar la propietat a un dels seus fills, Marcelino Marly, el qual va vendre la residència familiar a la Sección Femenina de la Falange. La Sección Femenina, la va utilitzar en un primer moment com a “Centro de eduación y descanso”, un centre d’estiueig i formació de noies afiliades. Amb la recuperació de la democràcia i les autonomies, juntament amb el traspàs de competències i edificis, Can Marly, va passar a ser de la Generalitat de Catalunya. L’any 2011, tot i les mobilitzacions i reivindicacions dels seus treballadors, la “Residència de temps lliure i descans” va tancar les seves portes.